EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL. J.D. Salinger. Ed. Empúries. El protagonista és expulsat de l'internat i abans de retornar a la casa familiar, a l'Upper West Side, passa uns dies al mateix Nova York, al seu aire. Des de la relació amb els companys i professors d'institut, fins a la vida nocturna de la ciutat, mostra tots els tòpics d'una adolescència 'complicada'. Destaca el lleguatge barroer amb que s'expressa el protagonista, comú avui en dia, però tota una noveta l'any 1951 en que es publicà la novel.la. Val a dir que aquesta novel.la es la que es troba a la butxaca de l'assasí d'en John Lennon, cosa que engrandeix la llegenda, junt amb el fet que l'autor mai ha concedit una entrevista.

LA CONJURA DE LOS NECIOS

LA CONJURA DE LOS NECIOS. John Kennedy Toole. Ed. Anagrama. Sens dubte que amb el títol de la novel.la ja tenim una clara idea del seu contingut, i més concretament dels seus personatges, començant pel protagonista, Ignatius J.Reilly, inadaptat social i visionari, al voltant del món del qual es teixeix la trama. Tenim també una mare alcohòlica, un policia inútil, una artista sense art i així tot un regitzell d'especimens al qual més absurd. La novel.la, de formes còmiques, però de fons amarg, ens mostra un món, que si bé en l'ambientació s'ha quedat als anys seixanta en que es va escriure, en el seu missatge, no només s'ha mantingut, sinó que ha esdevingut profètic. El final de la història deixa una porta oberta a l'esperança. Esperança però, que no va salvar el final tràgic de l'autor.

EL RETORN DE VOLTAIRE

EL RETORN DE VOLTAIR. Martí Domínguez i Romero.

EDICIONS DESTINO Col·lecció: L'Àncora, 188

Poc abans de la seva mort, Voltaire retorna del seu exili als Alps per obtenir un darrer triomf a París. L'autor ens porta al Segle de les Llums de la mà d'un dels principals protagonistes de La Il.lustració. Davant la filosofia de Voltaire, tot una serie de personatges reaccionaris, que intetaran fer-lo claudicar dels seus ideals. A estones, però, la narració es fa un xic farragosa i es perd el fil entre acció i pensament.

LA CIUTAT DEL CANVI

LA CIUTAT DEL CANVI. Eduard Riera i Tuèbols. Pagès Editors. L'autor, enginyer i historiador, ens trasllada a la Barcelona de finals del XVIII i prinicipis del XIX, en l'època en que arribem a Catalunya els ressons de La Il.lustració. i en que es constitueix la Real Acadèmia de Ciències de Barcelona. La novel.la es centra en la figura Francesc Salvà i Campillo, metge, científic i humanista, per rodejar-lo de tot una serie de personatges que donen cos al relat. Interessant per conéixer un aspecte, el científic i el seu desenvolupament, poc coneguts en la nostra història. Això en un relat partit en dues etapes, abans i després de la Guerra del Francès, i amb l'inici d'un segle, el XIX, ple de guerres civils, que precisament no afavoriren l'avanç de la ciència.

EL MESURAMENT DEL MÓN

EL MESURAMENT DEL MÓN. Daniel Kehlman Daniel. Angle Editorial. Per una banda Humboldt, naturalista i geògraf, aventurer, que recorre tot el món en busca del coneixement. De l'altra, Gauss, matemàtic, astrònom, sedentari, poc disposat al moviment. En aquesta novel.la, l'autor ens narra la vida dels dos científics alemanys més importants de la Il.lustració, i ho fa d'una manera amena i divertida. Des dels viatges per Humbold per Sudamèrica, fins al fet que Napoleó refuses bombardejar Göttingen per Gauss. Sens dubte una novel.la recomanable que ens trasllada a l'època en que el món es comença a transformar gràcies al coneixement científic, que ens portarà fins al món que avui coneixem.

EL PONT DELS JUEUS

EL PONT DELS JUEUS. Martí Gironell. Ed.Columna. Abmientada a Besalú el segle XI, la novel.la centra la trama en la construcció del pont fortificat. Al voltant, una serie de personatges intenten desenvolupar la trama. Queda tot, però, molt desdibuixat, tant en quant a l'ambientació com els personatges, i el que podia haver estat una gran idea es va diluint poc a poc, fins quedar en una novel.la que no enganxa en cap moment, i on s'espera el final per passar a la següent. Remarcar només l'esforç de l'autor en la recerca del vocabulari que si nota, cosa que potser també fa que tot sigui massa artificial.

DORMIR AMB WINONA RYDER

DORMIR AMB WINONA RYDER.Edgar Cantero. Ed. Proa. Un jove llicenciat en Humanitats somia. En un d'aquests somnis se li apareix la imatge de Winona Ryder (d'aquí lo de dormir amb...) i decideix deixar-ho tot per anar-la a conéixer en persona. A partir d'aquí, la novel.la narra el recorregut del protagonista, i les persones que va trobant en la seva búsqueda, tot un mosaic divers de personatges. El relat és en el camí i no en la fi. A més de l'argument, trobem un munt de dades sobre l'actriu. Podriem dir que és una d'aquelles novel.les només per fans incondicionals de l'actriu. Pels demés... hi ha molts llibres al món.

SNOW CRASH

SNOW CRASH. Neal Stephenson. Ed. Gigamesh. Novel.la de referència en la corrent 'ciberpunk', ha esdevingut amb el temps una obra de culte. Stephenson ens avança un futur informàtic no tant evident quan va escriure la novel.la, però al qual ens hen anat aproximant, amb l'esclat de les xarxe socials i els móns paral.lels com Second Life, sens dubte inspirat en aquesta novel.la, on els protagonistes viuen una realitat paral.lela a la xarxa. Escrita amb un estil directe i sense contemplacions, l'acció transcorre de forma delirant i divertida.

EL FILL DE L'ACORDIONISTA

EL FILL DE L'ACORDIONISTA. Bernardo Atxaga. Ed. 62. La trobada de dos amics bascos, poc abans de morir un d'ells en el sue exili de Califòrnia, serveix com a punt de partida de la narració. Bernardo Atxaga ens transporta al País Basc dels anys seixanta, on tot un món rural, fins aleshores pràcticament inalterat durant segles, comença la seva lenta dilució dins la 'modernitat'. A partir d'una història d'amistat ens endinsem en el retrobament d'una conciència nacional anihilada pel fraquisme, que rebrota i dona lloc a la lluita, finalment armada i com aquesta porta a la frustació i a l'exili voluntari del seu protagonista.

UN MÓN SENSE FI

UN MÓN SENSE FI. Ken Follet. Ed.62. Pels qui vam llegir Els pilars de la terra en la nostra tendra joventut, és difícil no sucumbir a un atac de nostàlgia i llançar-nos a la lectura de la seva continuació. En primer lloc però, cal remarcar que de continuació només en té la vocació conceptual: novel.la històrica centrada a l'Edat Mitjana, amb bons molt bons i dolents molts dolents. Tot i que es fa referència a que els protagonistes són descendents, 200 anys més tard, dels anteriors, aquí s'acaben les similituds. No cal doncs llegir Els pilars... per llegir aquest llibre. Una vegada comencem la lectura van apareixent els diferents personatges que conformaran la trama, i les històries s'anirant encreuant. Patiments per uns, maldat per part dels altres, i final feliç i desenllaç fatal respectivament. Tot enllaçat amb ritme i espectacle, amb els corresponents misteris intercalats. L'ideal per quan tingueu uns dies de vacances i vulgueu desconnectar.

ELS PLANETES

ELS PLANETES. Dava Sobel. Ed. 62. En aquest llibre Dava Sobel fa un repàs al sistema solar, des del punt de vista dels últims coneixements científics fins als orígens mitològics dels noms. Començant pel Sol, i seguint per Mercuri, passem per La Terra, fins acabar als confins del sistema, on viuen els cometes. D'una forma amena i sense pretensions coneixem diferents aspectes del sistema de planetes de l'estrella al voltant de la qual vivim.

LA FILLA DE GALILEU

LA FILLA DE GALILEU. Dava Sobel. Ed. 62. A partir de les cartes que s'han conservat de la filla al seu pare, Dava Sobel ens relata la vida i obra d'un dels genis més grans de la història de la ciència. Galieu serà recordat pel seu procés inquisitorial, iniciat anys després de publicar el llibre que seria finalment prohibit, i en que demostrava la teoria que ja havia formulat Copèrnic. També és famós l'episodi en que llençava dos objectes de diferent pes des de la Torre de Pisa, per demostrar que arribaven a terra al mateix temps (anys més tard es faria el mateix experiment en una de les missions Apol.lo a la lluna, on l'absència d'atomòsfera demostrava la teoria del geni florentí). Però sens dubte la major contribució de Galileu va ser expressar la física en llenguatge matemàtic, una cosa que sembla avui en dia lògica, però que ningú no havia fet abans. I es que Galileu va ser sobretot el fundador de la física moderna, tal i com la coneixem avui.

EL CLUB DE LA BUENA ESTRELLA

EL CLUB DE LA BUENA ESTRELLA. Amy Tan. Ed. Tusquets. Nordamericana d'orígen xinés, Amy Tan ens narra la vida de dues generacions, les mares xineses emigrades a San Francisco, i les seves filles. En les seves històries se'ns contraposen dos móns en aparença allunyats, però que s'acaben retrobant a mesura que les filles van coneixent el passat, i retrobant les seves arrels familiars. No cal entendre el llibre com una història homgénea, si no como una suma de contes que ens emmarquem la situació social dels personatges.